Companyes GITIC
-
LOS DIEZ MEJORES USOS DE TWITTERHace 11 años
-
Museu de la xocolataHace 14 años
Datos personales
11:18 | 
Publicado por
Sara Olmo Alonso
- Descripció:
El divendres dia 15, la professora Lluïsa Cirera, va iniciar la classe tornant-nos els apunts que el passat dia li vam donar.
Després, ens va avisar que la gran majoria de la classe va suspendre l'examen de català i que les persones que tinguessin menys d'un 4 només amb l'aula d'auto aprenentatge no podrien fer gaire cosa, sinó que haurien d'anar alguna acadèmia.
Tot seguit, la professora ens va llegir un poema que es diu "La Tardor".
A continuació, vam continuar amb els apunts:
Després, ens va avisar que la gran majoria de la classe va suspendre l'examen de català i que les persones que tinguessin menys d'un 4 només amb l'aula d'auto aprenentatge no podrien fer gaire cosa, sinó que haurien d'anar alguna acadèmia.
Tot seguit, la professora ens va llegir un poema que es diu "La Tardor".
A continuació, vam continuar amb els apunts:
- En la expressió oral:
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxi genuïna
- Ús correcte dels verbs
- En la expressió escrita:
- Correcció ortogràfica
- Estructuració del text
- Puntuació
- Riquesa de vocabulari; Precisió del significat; Absència de barbarismes; Ús de frases fetes i refranys; Morfosintaxi genuïna; Ús correcte dels verbs: És el mateix que en la expressió oral.
- Cal·ligrafia i pulcritud
I per últim, la professora, en grup de dos persones ens va realitzar una enquesta sobre les rondalles i les llegendes:
- Teniu algun llibre de rondalles? no
- Sabeu algun autor dedicat a recollir rondalles?Pep Coll (recull rondalles del Pirineu), Joan Amades (recull totes les rondalles, cançons i tradicions de Catalunya)
- Quina diferència hi ha entre rondalla i llegenda? una llegenda és una història amb algun element històric, però no estrictament verídic.
- Coneixeu alguna llegenda vinculada al vostre territori? Sant Jordi, l'home del sac, el monstre de Banyoles
- Coneixeu alguna llegenda urbana? Fa uns 20 anys deien que s'havia vist un ocell gegant volant per Barcelona
- Reflexió:
Crec que totes les característiques que la professora ens va comentar són molt importants, cadascú te la seva importància, i ara me n'adonu que en tot moment he de tindre un llenguatge clar i correcte perquè qualsevol nen m'entengui.
També m'he adonat que les rondalles se'n anat perdent en el pas del temps.
També m'he adonat que les rondalles se'n anat perdent en el pas del temps.
- Aprofundiment:
Jo recordava que a l'institut em van fer comprar un llibre de rondalles i m'he dedicat a buscar-lo i per sort l'he trobat i aquí un vull deixar una petita rondalla.
EL SASTRE I EL SABATER
En un poblet de la comarca de
la Ribera vivia un sastre que devia
molts diners a tots els veïns del poble,
i com guanyava molt repoquet
no podia pagar els deutes.
--Quina cosa podria fer?--es
preguntava una i altra volta.
A la fi va trobar una solució: es fa-
ria el mort i així li ho perdonarien
tot. I envià la dona a plorar al
carrer:
--Ai, ai, el meu home! Pobret meu!
Ai, el meu marit! Ai, que ja és mort!
Ai, ai!
Els veïns, en assabentar-se de la
notícia, volien consolar a la dona i li
deien:
Toca! Allò que el teu home ens
devia, li ho perdonem.
Però no pensava així el sabater,
que, de totes a totes, volia cobrar-se el
quinzet que el sastre li devia.
Per la nit dugueren el mort a l'es-
glésia per tal d'esperar l'hora del soter-
rar. El sastre anava dins de la caixa
tot rient-se de l'èxit de la seua tram-
pa i pensant quina cara posarien tots
quan a l'hora d'enterrar-lo el veieren
sortir de la caixa.
I allà a l'església, solitari, quedà el
difunt.
Però el sabater, anat a la seua,
entrà poc després a l'església, s'acostà
al mort, alçà la tapa de la caixa i digué:
--Torna'm el quinzet, sastre del
dimoni!
En això estaven, quan es va sentir
un soroll i el sabater se'n va a amagar
dins d'un confessionari. Aleshores en-
traren un lladres que començaren a
reparti-se quant havien futat en
els pobles del voltant, i en feren set
muntonets.
Però els lladres eren sis. Qui es
quedava, doncs, el seté muntonet?
--Qui li pegue bufetada al
mort se l'emportarà.
Tots callaren, una mica impres-
sionats.
Per fi, el més menudet, més atre-
vit, digué:
--Jo li'n pegue una, i si em
doneu més diners, li'n pegue més.
I ja s'acostava el lladre al sastre
quan aquest, que ho havia sentit tot,
alçant-se de la caixa i amb una veu
cavernosa, digué:
--Ajudeu-me, difunts!
I el sabater, en sentir-ho amb una veu
més fosca encara, cridà:
--Allí anem tots junts!!
Quina tremolor de cames sentiren
els lladres! Amb una por que no podien
més--cames, fugiu-me--eixiren de
l'església com un llamp, mentre el
sastre i el sabater es repartien els di-
nerets.
Ja se n'anaven, quan el sabater es
recordà de l'assumpte que l'havia por-
tat allí, i tornà a demanar-li el quinzet
al sastre.
Però el capità dels lladres no sem-
blava que es conformava amb el que
havia passat i, sobretot, no volia per-
dre els seus diners; i tornà a l'església.
Però ja en la porta, va sentir:
--Vinga, dóna'm el quinzet.
I en sentir això començà a córrer
més de pressa que abans i dient ater-
roritzat als seus companys:
--Correu, correu que han vingut
tants difunts que han tocar a quin-
zet!
En un poblet de la comarca de
la Ribera vivia un sastre que devia
molts diners a tots els veïns del poble,
i com guanyava molt repoquet
no podia pagar els deutes.
--Quina cosa podria fer?--es
preguntava una i altra volta.
A la fi va trobar una solució: es fa-
ria el mort i així li ho perdonarien
tot. I envià la dona a plorar al
carrer:
--Ai, ai, el meu home! Pobret meu!
Ai, el meu marit! Ai, que ja és mort!
Ai, ai!
Els veïns, en assabentar-se de la
notícia, volien consolar a la dona i li
deien:
Toca! Allò que el teu home ens
devia, li ho perdonem.
Però no pensava així el sabater,
que, de totes a totes, volia cobrar-se el
quinzet que el sastre li devia.
Per la nit dugueren el mort a l'es-
glésia per tal d'esperar l'hora del soter-
rar. El sastre anava dins de la caixa
tot rient-se de l'èxit de la seua tram-
pa i pensant quina cara posarien tots
quan a l'hora d'enterrar-lo el veieren
sortir de la caixa.
I allà a l'església, solitari, quedà el
difunt.
Però el sabater, anat a la seua,
entrà poc després a l'església, s'acostà
al mort, alçà la tapa de la caixa i digué:
--Torna'm el quinzet, sastre del
dimoni!
En això estaven, quan es va sentir
un soroll i el sabater se'n va a amagar
dins d'un confessionari. Aleshores en-
traren un lladres que començaren a
reparti-se quant havien futat en
els pobles del voltant, i en feren set
muntonets.
Però els lladres eren sis. Qui es
quedava, doncs, el seté muntonet?
--Qui li pegue bufetada al
mort se l'emportarà.
Tots callaren, una mica impres-
sionats.
Per fi, el més menudet, més atre-
vit, digué:
--Jo li'n pegue una, i si em
doneu més diners, li'n pegue més.
I ja s'acostava el lladre al sastre
quan aquest, que ho havia sentit tot,
alçant-se de la caixa i amb una veu
cavernosa, digué:
--Ajudeu-me, difunts!
I el sabater, en sentir-ho amb una veu
més fosca encara, cridà:
--Allí anem tots junts!!
Quina tremolor de cames sentiren
els lladres! Amb una por que no podien
més--cames, fugiu-me--eixiren de
l'església com un llamp, mentre el
sastre i el sabater es repartien els di-
nerets.
Ja se n'anaven, quan el sabater es
recordà de l'assumpte que l'havia por-
tat allí, i tornà a demanar-li el quinzet
al sastre.
Però el capità dels lladres no sem-
blava que es conformava amb el que
havia passat i, sobretot, no volia per-
dre els seus diners; i tornà a l'església.
Però ja en la porta, va sentir:
--Vinga, dóna'm el quinzet.
I en sentir això començà a córrer
més de pressa que abans i dient ater-
roritzat als seus companys:
--Correu, correu que han vingut
tants difunts que han tocar a quin-
zet!
Etiquetas:
Comunicació oral_escrita i digital
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario