...la vida no es un ensayo general...

• Valoració
  

Quan vaig iniciar aquesta assignatura vaig pensar que seria avorrida i poc dinàmica, és a dir, molt estudiar. Però amb el pas del temps ha estat una de les assignatures que més m’agraden.

En un principi, jo ja tenia uns coneixements previs d’informàtica, no obstant amb les classes he après programes i pàgines webs que crec que en un futur em serviran de molt. Un dels exemples seria el CMaptools, que ara mateix l’estic fent s per estudiar pels exàmens. Un altre programa que m’ha agradat moltíssim ha estat el “Pinacle Studio Plus”, perquè quan era més joveneta tenia un amic que sempre em feia aquest tipus de vídeo i ara mateix no necessito pas la seva ajuda. Trigo més, però així faig un autoaprenentatge.

A l’iniciï de curs no s’havia que era un blog i la veritat que em feia molta mandra escriure, però amb el pas dels dies he pogut veure que ha estat una eina molt important per a mi per poder expressar les meves idees i al mateix temps mostrar als demés tot el que he après. A més a més, els blogs dels meus companys han tingut el mateix efecte sobre mi.

Per últim m’agradaria comentar, que totes les pràctiques m’han costat molt de realitzar, algunes més que d’altres. N’hi ha que m’he passat entre 4 i 5 hores fent-les. Però totes han estat al dia, no hi ha cap no que hagi estat a la data indicada.

Sobre el manteniment del blog, crec que aquest tema no he fallat gaire. Excepte les últimes 3 setmanes. A principi de curs el que feia era quan arribava a casa, primer dinava i tot seguit actualitzava el blog amb el resum de la classe, per així tenir-lo al dia. Però, últimament ho feia tot el cap de setmana, que en veritat era el doble de feina. També m’agradaria esmentar que he fet la setmana de pràctiques ha últim moment, a vegades tenia en ment fer-ho i després no me’n recordava, d’altres dies em passava casi tot el dia a La universitat i quan arribava a casa només volia descansar. Crec que això ha estat un error molt greu per part meva. Espero que el següent semestre no em torni a passar el mateix. Una de les coses positives del meu blog ha estat el disseny personalitzat. He trigat unes tres setmanes cercant un programa compatible amb el blogger, “Artisteer 2.3”.

• Intervencions més significatives:

1. Sessió 5: que està composta per dos pràctiques. Per a mi la part que més m’agradria comentar és el mapa conceptual. El programa CMaptools, no el coneixia, ni l’havia sentit mai. Quan el professor ens va ensenyar a utilitzar-lo, em vaig sorprendre molt, ja que era molt fàcil d’utilitzar. I tens un gran ventall de possiblitat, com per exemple posar-hi color per els aspectes més rellevants o pels títols; també es poden crear hipervíncles, per si trobes alguna pàgina d’Internet important relacionat amb el tema.

A més a més, és molt fàcil d epenjar al blog, cosa que em va treure molta feina.

Com he dit abans, jo aquest programa l’utilitzo per fer-me els esquemes que em serveixen per l’examen. Segons el meu parer el CMaptools més molt més fàcil que fer-ho a mà.

Després també hi ha dos articles que crec que són molt interessants: “Actualitat literària sobre l’hipertext a lletra: “Hipertext”” i “Internet cambia la forma de leer...¿Y de pensar?”. El primer, la veritat que em va agradar molt, però no va ser un tema que m’impactés gaire perquè ja tenia prous coneixements. En canvi, en el segon, em va sorprendre molt els diversos punts de vista que hi ha. Vaig estar reflexionant i no em vaig poder oposicionar en cap bàndol, perquè estic d’acord en alguns dels aspectes de cadascú.

2. Sessió 4: És la que més m’agrada. Primer de tot perquè el tema era lliure, així que vaig decidir agafar una de les meves passions, l’art. A més a més vaig tenir l’oportunitat de penjar unes fotografies espectaculars, ja que feia relativament poc havia anat a la convenció de tatuatges de Barcelona.

Com que jo ja tenia bastants coneixements sobre el PowerPoint perquè l’he fet servir en moltes ocasions, com per exemple en el Treball de Recerca. Només vaig haver de recordar. Així que vaig posar tot tipus d’imatges, les vaig retallar, vaig fer moure només una part, vaig insertar música, les lletres es movien de diferents maneres i el canvi de diapositiva també estava animat. Tot aquests detalls van fer que el treball s’allargués molt, però la veritat que les hores passaven i jo ni m’adonava. No obstant, vaig tenir un petit problema, que va ser en el moment de penjar-ho en el blog. Dues hores de rellotge per pujar el PowerPoint al blog, ja que l’únic que em funcionava era el Slideboom. Però un cop ja ho tens penjat, veus que és molt fàcil. Suposo que va ser per la novetat, ja que cap dels tres programes per pujar el PowerPoint al blog, l’havia sentit.