...la vida no es un ensayo general...

ACTIVITAT 1: CONFERÈNCIA "FER DE MESTRE"

La setmana de pràctiques la vam iniciar amb una conferència de l’Eulàlia Bosch. Aquesta conferència es titulava “Fer de mestre” i el que l’Eulàlia volien aconseguir era apropar-se al màxim a la realitat educativa.

Primer de tot es va iniciar la conferència amb la presentació de l’Eulàlia Bosch realitzat per una professora de la Blanquerna. Ens va explicar que l’Eulàlia Bosch és professora de Filosofia. Alguns dels aspectes positius de l’Eulàlia Bosch serien: a) el seu constant diàleg amb les ciències, les famílies, etc;b) El seu constant interès per l’ EDUCACIÓ; c) Proximitat que ella manté amb tots els elements esmentats.

Tot seguit, l’Eulàlia Bosch va iniciar la seva conferència: que es va centrar molt en l’àmbit de l’entorn, és a dir, la ciutat.

Ella ens va iniciar la conferència mitjançant un PowerPoint que a la portada hi posava “Fer de mestre”. En un principi aquest títol s’utilitzaria per a una sèrie de conferències, però després de reflexionar va pensar que podria ser un programa permanent.

Per ella aquest ofici s’ha de mirar amb molts detalls, ja que, hauríem de pensar en els nens que creixen. Aquests nens canvien cada segon pel que nosaltres els diem. Nosaltres , “els futurs mestres” som els que intervenim en aquest creixement.

A més a més, aquesta professora de filosofia va comparar els immigrants amb els nadons, és a dir, els nens no venen de cap país, sinó que arriben per primera vegada en aquest món i per això són els més estrangers.

Un dels punts més importants per l’Eulàlia és la ciutat on creix, on es fa gran. Totes les escoles han de tenir un arxiu sobre la ciutat on estan. Perquè això afavorirà al nen en el seu futur. S’ha d’aprendre a reconèixer el propi entorn. Si tu no pots arrelar en el lloc on has viscut, llavors mai podràs arrelar en cap altre ciutat.

Per aquest motiu fer de mestre és tant important, perquè tots els nens passaran per l’escola.

Per mostrar-nos millor la relació escola - ciutat ens va mostrar un exemple amb l’Eixample, ja que, aquest any és “l’Any Cerdà”. Primer de tot ens va mostrar la pàgina Web, on mitjançant un mapa es poden veure els centres culturals que ofereixen a les escoles creativitat constant. Aquesta web permet a moltes escoles registrar-se en aquesta pàgina i poder visualitzar l’entorn de l’Eixample. Els professors han de conèixer la ciutat on viuen per poder mostrar-ho als seus alumnes.

També ens va comparar que l’escola i la ciutat són com vaques, rumians, ja que aquestes deixen els seu estable per buscar l’herba fresca i després tornen a l’estable per rumiar. Comparat amb les persones seria: que els elements de la nostre curiositat estan a fora (l’exterior de l’escola). I així poder conèixer tots els recursos que té l’escola. Tot seguit es tornar a l’escola per “rumiar”, és a dir, per reflexionar el que ens ha sorprès fora.

Els nens són molt curiosos per necessitat, llavors si no es fans preguntes no es podran ubicar en aquest món. “Fer de mestre” implica alimentar aquesta curiositat mitjançant l’entorn en què vivim.

A continuació, l’Eulàlia ens posa un fragment de la pel·lícula “La rosa púrpura”. La noia protagonista visualitza moltes vegades una mateixa pel·lícula en el cinema simplement per curiositat. Aquest seria un exemple de la curiositat que tenen els nens, és a dir, que la contemplació i compressió és el que genera la curiositat.

Un altre aspecte també rellevant és que els mestres han de fer de les arts els seu aliats. Alguns exemples serien:

• “Palau de la música”: Aquest exemple ens el va posar per explicar-nos com és d’important l’entorn pel nens. Aquest palau té dos aspectes rellevants pels nens que serien l’arquitectura i la música. En resum, un mestre que no presenti l’escola als seus alumnes cometrà un error. La música és el so de la veu del mestre.

• Teatre: “Alicia terra de les meravelles”. Aquesta obra tracta d’una noia que té por de fer-se gran. “Fer de mestre” implica ajudar als nens a superar aquesta por.

• Ceràmica

• La dansa: la situació d’un cos en un espai. Perquè entenguéssim l’ importància de la dansa pels nens ens va posar un vídeo de Cesc Gelabert que tracta d’una jornada de dansa al IES Millan.

Un mestre al exposar-se a les arts no només li servirà pel seu ofici, sinó que també podrà SER MESTRE.

La didàctica per ella sola no val res, sinó que apareix quan hi ha un desig de saviesa.

Aquest oficici cal dedicar-lo amb passió, si una persona estudia magisteri i no sent passió per aquest ofici més val que no estudiï aquesta carrera.

Per finalitzar aquesta conferència, l’Eulàlia Bosch va fer una comparació entre els mestres i els antics acomodadors de cinema: Fa anys els acomodadors et preguntaven quin lloc preferies per seure i els acomodadors et buscaven els millor lloc. Com podem observar, un mestre fa el mateix, un mestre buscarà el millor lloc per a cada un dels seus alumnes perquè així pugui ser feliç.

Opinió Personal:

Aquesta va ser la conferència amb que vam iniciar les pràctiques i la veritat que va ser un gran suport per iniciar-les.

Des de que vam iniciar les classes a la Facultat molts professors ens han insistit en que l’entorn i l’afectivitat és un dels aspectes més importants perquè un nen pugui créixer adequadament. Perquè pugui desenvolupar-se.

Amb el pas del temps m’he pogut adonar que l’entorn és molt important. Cada nen ha de conèixer, primer de tot el seu barri i després la seva ciutat en general.

Els nens creixen, i mentre ho facin estaran amb nosaltres. Els mestres són al patró a qui seguir, és a dir, que ens imitaran en tot allò que fem i el que diem. Per aquest motiu hem de calcular totes les nostres paraules i actes.

Un mestre, encara que hagis finalitzat la teva carrera mai pararàs d’aprendre. Primer de tot aprendrem dels nens i després haurem d’aprofundir en molts d’aquells tema que s’actualitzaran amb el pas del temps. Nosaltres ho únic que hem de fer és que mentre estigui a l’escola siguin feliços, estiguin còmodes i que aprenguin. S’hi aconseguim tot això farem que el nen s’adapti en aquest món i deixi de ser un estranger, com ha dit l’Eulàlia.

Les arts són molt importants, però depèn de com ho expliquis poden ser “avorrides”, el que hem de fer és “jugar amb els arts”, ser creatius però alhora ensenyar que és aquella obra.

Nosaltres, com ha dit l’Eulàlia, som acomodadors.