...la vida no es un ensayo general...

La visita al centre educatiu la vaig realitzar al Casal Sant Roc.

La nostre “Guía” va ser l’Anna Vicente, que treballa al centre de recursos.

Primer de tot ens va mencionar que aquest casal té un pla educatiu d’entorn com una xarxa, és a dir, que tot el que hi ha barri està unificat: entitats, departament d’educació, escoles (des de la llar d’infants fins a l’escola oficial d’idiomes), etc.

Història del barri:

El barri de Sant Roc creix al 1962, ja que després d’una gran riada desapareix molta gent i es reuneixen els supervivents tots plegats, això fa que es creï Sant Roc, però aquests viuen en barracons suïssos.

En l’època de Franco molta gent va anar a parar a Sant Roc.

Hi ha molts mites sobre l’antic Sant Roc, com per exemple: que la gent vivia amb l’ase a casa, però clar si ens hi posem a pensar la gent que va ser traslladada s’ho va emportar tot, això vol dir que si treballaven amb l’ase llavors també se’l emportaven.

-Hi ha molta població gitana.

-El barri de Sant Roc en realitat no existeix perquè no té un cartell que ho indiqui com a la resta dels barris, només disposa del cartell del metro.

-Era un barri pobre perquè la gent tenia la malaltia d’aquella època, les vivendes eren desastroses, les criatures morien, ja que les baranes de les cases eren de mala qualitat, no hi havia clavegueram, etc. És a dir, no tenien les condicions necessàries.

-A partir d’aquesta massa de gent i de la creació del barri de sant Roc es va formar el Centre Social. Aquest reclamava escoles, salut, etc. Però després aquest centre avança i forma: l’Associació Ateneu Popular. Fa poc aquesta associació es va unir a l’anterior i va formar la Fundació Ateneu Sant Roc

- En aquest barri no tenen les xifres exactes de la quantitat de gent que hi viu, ja que viuen una gran quantitat de persones il·legals i ells només comptabilitzen les persones legals.

-El barri té la forma de polígon i està delimitat per 5 torres altes.

-Encara que ha costat molts anys poder formar aquest barri, al final s’ha aconseguit diversos serveis, com per exemple: ambulatori (CAP), mercat, biblioteca, centre cívic, oficina municipal del districte, centre de malalts físics i pròximament de psíquics, escola oficial d’idiomes, metro, tramvia, bombers, consorci i Badalona sud, ciberaula, residencia de gent gran, fundació Pere Closa ( amb nens gitanos), Parròquia, IES Eugeni d’Ors, E. L’estonac, Esglésies (Evangèlica, jueva, sigs,...)

- Aquest barri va ser un dels més castigats per la droga. A més a més, els gitanos van decidir a dedicar-se a la compra i la venda sense la consumició, però al final van caure també en l’autoconsum. Això va provocar moltes morts i SIDA.

- A partir del 1962 va vindre molta població gitana, però també xinesos, pakistanesos, indis i sud-americans.. Ara aquests són la “gent gran” que han venut els seus pisos per viure a prop dels seus fills i això provoca que hi hagi molt de moviment de persones.

-També cal esmentar que hi ha una plaça on fa un temps es reunien tots els gitanos/romans i això va fer espantar a la gent. Per aquesta molèstia molts van desaparèixer i altres van marxar cap al barri de la Salut.

Fundació Ateneu Sant Roc

-Primer va ser una associació i després es va formar una fundació, com ja hem esmentat anteriorment.

-Les decisions es prenen per assemblea.

-Aquesta fundació està formada per: 8 persones contractades; 52 educadors; 17 tallaristes; 408 voluntaris; i alumnes en pràctiques. Els voluntaris és un suport molt gran, ja que sense la seva ajuda això no s’hagués pogut tirar endavant.

-Anualment participen unes 14.500 persones.

-Aquesta fundació funciona mitjançant les comissions, grups i projectes.

-L’horari és el següent: de 9 del matí fins a les 10-11 de la nit. Al matí es realitzen les següents activitats:

a)Formació global humanitària: que treballen amb gitanos molts desfavorits, és a dir, llegeixen, escriuen, etc

b) Materno infantil: es treballa amb mares molt joves de 13 a 16 anys, amb grup de Càritas, és a dir, mètodes anticonceptius, vacunes dels nens, CAP, etc.

c)LAILA: es treballa amb mares marroquines i paquistenesos.

d)Serveis gratuïts a la ludoteca amb implicació del mestre.

A la tarde:

a)realitzen tallers per a gent no tan desfavorida: fan olives, pa, medi ambient

b) A partir de les 5 de la tarda: obert a tothom, i els més desfavorits tenen prioritat, és a dir, els ensenyen a parar taula, a rentar-se les dents i les mans i després amb el seu tallarista fins a les 8 de la tarda.

c) A partir de les 8 hores de la tarda es fan les “dutxes”, és a dir, com el seu nom indica es dutxen els nens. Aquesta “activitat cada cop es realitza menys.

-També podem trobar: un grup de teatre, percussió, gralla. Els divendres hi ha un esplai (participen nens de qualsevol grup del barri, per exemple hi ha el grup de muntanya). A l’estiu hi ha cinema a la fresca, poesia. I després també es realitzen colònies i casals tant d’estiu com d’hivern.

Alguns elements destacables d’aquest barri: Hi ha molta marginació; és un barri desfavorit (el que l’Ateneu vol aconseguir és que vol intentar estar al costat d’aquesta gent perquè ells sols puguin sortir-se’n; es treballa amb xarxa (treball conjunt amb totes les institucions que té al voltant); el voluntariat és molt divers; les necessitats les té el barri no només l’entitat (fundació) exclusivament; a sant Jordi fan un llibre entre tot el barri ( més de 80 voluntaris que venen llibres a un preu molt baix en el dia de la diada).

Visita guiada per la Fundació:

En aquesta fundació podem trobar:

• Espais privilegiats: el pati, el teatre

• Aula d’informàtica

• 2 aules petites

• Magatzem

• Cuina

• Ludoteca: que conté un apartat de metge, disfresses, construcció, boutique, mercat, caseta i entre d’altres. Aquesta ludoteca està molt ben ordenada, tenen molta cura del material. A més a més, tot el material que tenen procedeix de les subvencions públiques, de la gent, empreses particulars... La roba de la Boutique és roba passada de moda o amb parells solts, etc.

• Sala de ceràmica: després aquesta ceràmica la venen en alguns casos. Venen molt els discapacitats per exercitar la musculació.

• Sala de màquines (rentadora) i aliments

• Sala de música sorollosa (està aïllada)

• Entre d’altres...

En aquesta fundació es respecta molt el material i en totes les aules es deixa tal i com estaven, ja que les aules no s’utilitzen per un taller exclusiu.

Tema “guardiola”: aquests tallers no poden ser gratuïts, tothom ha de pagar. Aproximadament uns 50 euros. Però es fa molt a poc a poc.

Visita guiada pel barri:

I per última, l’Anna, ens va mostrar el barri, la part vella i la part nova. Es diu part nova perquè estan tirant avall totes les cases antigues i estan construint de noves, cap d’aquestes cases és igual.

Reflexió:

Segons els meu parer la visita ha estat molt bé, ja que ha sigut molt completa. Primer de tot una mica de xerrada sobre què pensàvem del barri o que havíem sentit d’ell i com era lògic tot era negatiu. I l’Anna el que ha volgut era fer-nos canviar d’opinió que és veritat que hi ha molts gitanos, però també és cert que aquest barri a canviat molt amb el pas del temps.

Després l’Anna ens ha ensenyat cada racó de la Fundació, inclòs el magatzem. M’ha sorprès tant, perquè pensava que estaria molt mal cuidada que tindria quatre coses fundamentals i res més. Però quan he pogut observar ho cuidadosos que són amb el material, les instal·lacions i tot el treball que hi ha me quedat perplexa.

En el moment, que l’Anna ens ha ensenyat el barri he pogut observar la diferència que hi ha entre la part nova i la part antiga. A la part antiga, quan hem anat a parar davant de l’E. Lestonac els joves gitanos han fet diversos comentaris no gaire agradables. En canvi a la part nova no hem sentit res, si que és veritat que la gent ens mirava però perquè anàvem un grup molt gran, però no ens deien res.

També m’agradaria esmentar que la feina que estan fent és molt gran i em sembla perfecte, però hi ha moltes vegades que aquestes persones no es volen integrar en la societat d’avui en dia, que a vegades no som nosaltres qui els marginem d’aquesta societat sinó que ho són ells. Encara que això succeeix cada cop menys.

A més a més he pogut observar que els nens que estan en aquesta fundació és perquè els pares estan implicats. És a dir, treball en xarxa.

El treball el xarxa que hi ha és molt gran, totes les entitats estan unides per poder tirar endavant un barri. I això fa que moltes d’aquestes persones s’adaptin en aquesta societat perquè els ajuden a tirar al davant. Com ha dit l’Anna: anem al seu costat, però no els fem la feina.

Espero que amb tota la feina que fan aquest projecte tiri endavant i que no s’aturi i si segueixen així el barri anirà avançant cada cop més.

Buscant més informació sobre el Barri de Sant Roc he pogut trobar una pàgina molt interessant.