Reflexió personal sobre alguns tòpics


  • Tòpic 1: Quant els mitjans de comunicació transmeten un fet o una noticia ja sigui escrit per premsa o verbalment per televisió o ràdio, una de les formes que hi ha de verificar la noticia és mitjançant una imatge. Però contràriament si aquesta imatge està fora de context pot donar tendències a confusió. Perquè a vegades aquestes imatges es manipulen o es retoquen.

  • Tòpic 2: davant la televisió l’únic que fas es rebre informació, no pots debatre allò que diuen, és a dir, no pots donar la teva opinió (a favor o en contra) d’allò que estàs visualitzant. A més a més, tot allò que surt per la televisió ho acceptem com a veritat (ja sigui cert o no).
  • Tòpic 3: No necessàriament la violència que veiem a través de la televisió i el cine pot degenerar indicis violents. La persona que es violenta per naturalesa o la seva vida transcorre en ambients marginals pot provocar molts episodis violents. Tot s’ha de dir que si un nen veu excessivament violència per la televisió o el cinema ho pot confondre amb la realitat, però si els seus pares li intenten explicar que tota aquella violència és ficció aquest nen no té perquè desenvolupar instints violents.

  • Tòpic 4: Això és ben cert. Tot el que es visualitza per la televisió la gent ho accepta com a tal i ho segueix. Especialment a qualsevol tipus de tendència política, religiosa, cultural, artística, etc.
  • Tòpic 5: Al mateix temps que la televisió és una finestra amb molts elements de manipulació també és una finestra oberta que ens ensenya tot el que succeeix en el món sense necessitat de sortir de casa.
  • Tòpic 6: Com que rebem tanta informació per una part és bona, per l’altre tantes notícies del món negatives : fam , misèria, guerres, diàriament les estem escoltant això provoca que moltes vegades ja no sentim res perquè ho veiem com algú “normal” i diari.

0 comentarios:

Publicar un comentario