Companyes GITIC
-
LOS DIEZ MEJORES USOS DE TWITTERHace 10 años
-
Museu de la xocolataHace 14 años
Datos personales
16:17 | 
Publicado por
Sara Olmo Alonso
- Descripció:
El passat dia 27 de Novembre la professora Lluïsa Cirera va iniciar la classe donant-nos informacions:
- Debat: A quin grup ens toca avaluar, al meu grup li toca avaluar al grup de: Norma Augusto, Ariadna Garcia, Laura Sánchez, Irene Recio, David Cortés, Marta Juny, Elena Ruiz, Alba Estragué, Elena Carmona i Eva Gómez. I després hem de donar-li un full amb el tema definitiu del debat i amb els noms de totes les persones del grup.
- Territori: Quan realitzem l'exposició del treball de "Territori" hem d'entregar-li a la Lluïsa un guió.
- Blog: Ens ha tornat a avisar que anem molt endarrerits sobre el blog, ja que hi ha molta gent que encara no ha penjat la recitació del poema o el "Qui ets tu?".
A continuació vam seguir amb les recitacions de poemes. Van recitar des de la Clara Boix fins a l'Anna Español.
Per últim, vam continuar amb l'activitat del Debat. Aquesta activitat la van realitzar dos grups. El primer va ser el grup de: Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Tono, Blanca Vivet, Sónia Perez (a favor de l'educació tradicional); Helena San José, Joana Feixenet, Cristina San Salvadó, Laura Cazorla, Carlota Montaner (a favor de l'educació actual). L'equip a favor de l'educació tradicional va argumentar que és veritat que l'educació actual han fet avenços , però no s'han fet millores. La figura del professors és la transmissió dels coneixements. S'ha de tenir respecte al mestre (rol entre el professor i els alumnes). L'únic objectiu de l'escola moderna és aprovar els exàmens. Abans s'impartien els mateixos coneixements a Catalunya que a Madrid, en l'actualitat no és així.
En canvi, l'equip a favor de l'educació actual va argumentar que ara el que volen és relacionar les assignatures, també que ells mateixos puguin cercar informació, i no utilitzar tant el mètode del llibre. Tenen un horari més obert, és a dir, que no és obligatori fer entre 45-60 minuts en una assignatura com en l'educació tradicional; sinó que si el professor necessita més temps per explicar algun tema pot continuar. Abans els alumnes temien el professor, ara es relacionen, creixen junts, és a dir, el mestre ara és un educador, no un instructor. A més a més, els nens han d'entendre perquè el professor els explica aquell tema, també creuen que se'ls ha de donar càrrecs als nens i en l'aprenentatge a través de l'experimentació.
El segon grup va ser el meu equip format per: Albert Guix, Cristian Cubillo, Mònica De Haro, Mònica Gutiérrez i jo (a favor de l'autoritat del mestre); Paula Antonell, Ailén Marino, Maria Pérez, Sara García i Laura Millán (en contra de l'autoritat del mestre). L'equip a favor va argumentar que: a l'haver-hi més disciplina s'atén més a classe, això prova que s'aprengui més i que les notes millorin i com a conseqüència provoca que disminueixi el fracàs escolar. L'autoritat del mestre provoca menys absentisme escolar, ja que, s'està més pendent de l'alumne. L'escola és el lloc on s'aprèn i el mestre és la persona que t'ensenya. L'autoritat del mestre és una realitat innegable. Els pares s'impliquen sense treure l'autoritat al mestre, ja que, com podem observar en l'actualitat el "passotisme" està de moda. Estem a favor dels càstigs instructius (hores extres d'estudi, sense pati, anar els dissabtes a l'escola...), ja que aquests càstigs faran reflexionar a l'alumne i el pròxim cop segurament s'ho pensarà dues vegades abans de cometre la mateixa falta, també aquests càstigs serveixen perquè l'alumne treballi més i així el seu nivell acadèmic millori.
En canvi, l'altre equip va argumentar que ell no veien correcte els càstigs, sinó els diàlegs. També estan a favor del llibertinatge perquè així el nen pugui prendre més decisions. No ha d'existir la diferència entre alumne i professors, sinó que com va dir l'Eulàlia Bosch el professor és com l'acomodador dels cinemes antics, ja que aquest s'encarrega a donar les millors opcions perquè li sigui ho més fàcil possible aquest viatge. Un professor ajuda a fer aquest llarg camí. A més a més, creuen que un professor ha de donar-li responsabilitats als nens, com per exemple càrrecs.
Per últim, vam continuar amb l'activitat del Debat. Aquesta activitat la van realitzar dos grups. El primer va ser el grup de: Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Tono, Blanca Vivet, Sónia Perez (a favor de l'educació tradicional); Helena San José, Joana Feixenet, Cristina San Salvadó, Laura Cazorla, Carlota Montaner (a favor de l'educació actual). L'equip a favor de l'educació tradicional va argumentar que és veritat que l'educació actual han fet avenços , però no s'han fet millores. La figura del professors és la transmissió dels coneixements. S'ha de tenir respecte al mestre (rol entre el professor i els alumnes). L'únic objectiu de l'escola moderna és aprovar els exàmens. Abans s'impartien els mateixos coneixements a Catalunya que a Madrid, en l'actualitat no és així.
En canvi, l'equip a favor de l'educació actual va argumentar que ara el que volen és relacionar les assignatures, també que ells mateixos puguin cercar informació, i no utilitzar tant el mètode del llibre. Tenen un horari més obert, és a dir, que no és obligatori fer entre 45-60 minuts en una assignatura com en l'educació tradicional; sinó que si el professor necessita més temps per explicar algun tema pot continuar. Abans els alumnes temien el professor, ara es relacionen, creixen junts, és a dir, el mestre ara és un educador, no un instructor. A més a més, els nens han d'entendre perquè el professor els explica aquell tema, també creuen que se'ls ha de donar càrrecs als nens i en l'aprenentatge a través de l'experimentació.
El segon grup va ser el meu equip format per: Albert Guix, Cristian Cubillo, Mònica De Haro, Mònica Gutiérrez i jo (a favor de l'autoritat del mestre); Paula Antonell, Ailén Marino, Maria Pérez, Sara García i Laura Millán (en contra de l'autoritat del mestre). L'equip a favor va argumentar que: a l'haver-hi més disciplina s'atén més a classe, això prova que s'aprengui més i que les notes millorin i com a conseqüència provoca que disminueixi el fracàs escolar. L'autoritat del mestre provoca menys absentisme escolar, ja que, s'està més pendent de l'alumne. L'escola és el lloc on s'aprèn i el mestre és la persona que t'ensenya. L'autoritat del mestre és una realitat innegable. Els pares s'impliquen sense treure l'autoritat al mestre, ja que, com podem observar en l'actualitat el "passotisme" està de moda. Estem a favor dels càstigs instructius (hores extres d'estudi, sense pati, anar els dissabtes a l'escola...), ja que aquests càstigs faran reflexionar a l'alumne i el pròxim cop segurament s'ho pensarà dues vegades abans de cometre la mateixa falta, també aquests càstigs serveixen perquè l'alumne treballi més i així el seu nivell acadèmic millori.
En canvi, l'altre equip va argumentar que ell no veien correcte els càstigs, sinó els diàlegs. També estan a favor del llibertinatge perquè així el nen pugui prendre més decisions. No ha d'existir la diferència entre alumne i professors, sinó que com va dir l'Eulàlia Bosch el professor és com l'acomodador dels cinemes antics, ja que aquest s'encarrega a donar les millors opcions perquè li sigui ho més fàcil possible aquest viatge. Un professor ajuda a fer aquest llarg camí. A més a més, creuen que un professor ha de donar-li responsabilitats als nens, com per exemple càrrecs.
- Reflexió:
Crec que les recitacions cada cop són millors, encara que els nervis fan males passades, com per exemple quedar-se en blanc, bloquejar-se, no poder parlar, etc. Els meus companys han recitat poemes, llegendes i rondalles molt maques, algunes conegudes i d'altres totalment desconegudes. Pel que fa als debats, els dos tenien un tema molt semblant. Crec que ni una autoritat/educació tradicional és correcte, però tampoc veig correcte l'autoritat/educació que hi ha en l'actualitat. L'Estat hauria de trobar un punt mig entre aquestes dues. Ja que com molt bé s'han dit en els debats abans els nens anàvem amb por a l'escola, i ara és totalment al contrari. Abans un professor era una de les persones més respectades, en canvi ara, a vegades ni els propis pares respecten el que diu el mestre. Una de les imatges que més m'ha agradat ha estat aquest acudit:
- Aprofundiment
Etiquetas:
Comunicació oral_escrita i digital
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario