PostHeaderIcon Resum de Comunicació oral, escrita i digital (6-11-09)

9:58 | Publicado por Sara Olmo Alonso | Editar entrada
  • Descripció:
Ahir a la sessió de "Comunicació oral, escrita i digital" la professora Lluïsa Cirera va començar entregant-nos els treballs de "Com parlar bé en públic". Després vam continuar amb l'iniciï de l'activitat de "Recitació". Aquesta activitat la van realitzar 15 persones, es va fer un sorteig per saber quin ordre es seguiria. Quan un dels companys recitava, uns altres 3 havien de avaluar a aquella persona, però també la persona que recitava s'havia d'autovalorar.

En el meu cas a mí em va tocar recitar ahir. Aquí us deixo la gravació de com va anar (a causa dels nervis en el moment que em tocava recitar em vaig posar molt nerviosa, però després de calmar-me em va sortir un pèl millor i aquest ha estat el resultat).




Després de que els 15 companys recitéssim vam començar a revisar els blogs i així també avaluar-los, es va realitzar per sorteig. El primer va ser l'Àngel del grup B, però vam observar que amb la pantalla de la classe ens costava llegir-ho així que vam deixar l'activitat fins que la professora pugui trobar una solució.

Aquí us deixo escrita la rondalla que vaig recitar:

Riure's del mort

No fa gaire anys vivia a Esterri
d'Àneu un enterramorts, a qui agra-
dava d'esporuguir la gent. Les
nits sense lluna s'embolcallava amb
un llençol i corria com un esperitat so-
bre les tombes del cementiri i per les
hortes de la vora, tot cantant.

Quan era viu,
voltava per vora el riu!
Ara que sóc mort,
volto per vora els horts!

Aquests xantots esfereïdors feien
posar la pell de gallina a molts veïns,
els quals s'ho escoltaven, acorrupits a
la vora del foc.

Un dia el fuster, que era qui cons-
truïa tots els taüts, va anar a veure
l'enterramorts i li digüé:
-Això que fas no é re compa-
rat a lo que faré jo quan faigue
l'ànec
-Quan l'haigues dinyat, cap al
clot i bona nit-aclarí el fosser.
-Això é clar, home! Però aguell
dia, jo tot solet baixaré les ascales de
casa per última vegada.
-Au va home! Ancara am faràs
beure amb una aurella de ruc!...

Des d'aquell dia, el fuster asse-
gurava a tothom que quan ell es mori-
ria baixaria tot sol les escales fins al
carrer.

-No sigues orc, home! Semble
que no tingues pesquis ni mesquis!
-li deia la gent

I, com a tot gat i fura d'aquest
món, al fuster d'Esterri també li arribà
la seua hora. El dia de l'enterrament
uns quants homes van pujar a casa
seua per devallar el fèretre, mentre
que la resta del dol s'esperava fora.
Doncs bé, poc després que el taüt apa-
regués als caps de l'escala, es descla-
và la fusta del davant i el difunt va sor-
tir projectat fins al darrer graó.

Després de l'esglai, que va ser in-
tens però de poca durada, els familiars
comprenien per què s'havia entestat
tant en vida, a deixar-se fet el seu taüt.
Camí del cementiri, tothom comenta-
va si fa no fa:
-Sempre sortive amb ciris tren-
cats, però en el fons ere un bon home!...
I fins i tot de cos present ha complit la
seua paraula.


  • Reflexió:
En l'activitat de recitació, segons el meu parer, ho vaig passar realment malament pels nervis. Tothom ja sap que els nervis poden fer males passades com quedar-se en blanc , començar a tremolar fins al punt que no pots ni parlar. I tot per veure a 70 i pico de persones observant-te. A més a més no és el mateix fer una exposició oral en grup que individual.
Crec que amb el pas dels temps i amb la pràctica de fer moltes exposicions aquests nervis es vagin tranquil·litzant o saber controlar-los. Perquè aquests nervis influenciaran en la nota acadèmica.



  • Aprofundiment
He trobat un article molt interessant que tracta sobre quina llengua s'utilitza més a l'hora del pati si el català o el castellà. Aquí teniu aquest article.

Etiquetas:

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Blogger Template created with Artisteer.