Companyes GITIC
-
LOS DIEZ MEJORES USOS DE TWITTERHace 11 años
-
Museu de la xocolataHace 14 años
Datos personales
23:57 | 
Publicado por
Sara Olmo Alonso
La Mònica és una noia molt especial que amb una descripció física i psicològica és impossible descriure-la perquè tots els adjectius que hi ha en el diccionari serien insuficients.
Per poder sentir com és ella hauríeu de tancar els ulls i imaginar-vos un Ferrero Rocher. Quan veus un Ferrero Rocher et quedes perplex observant aquella boleta daurada, que et deixa embovada sense pensar en res, això és el que em va passar amb la Mònica quan la vaig veure el primer dia. Al principi no prenia gaire atenció, però a mesura que passaven els dies cada cop em deixava més desconcertada perquè em sorprenia d’una manera diferent.
En el moment que tinc l’oportunitat de treure-li aquell embalatge daurat em trobo amb el deliciós Ferrero Rocher. La primera capa que ho trobo es tracta de la xocolata amb les petites ametlles que li donen un toc especial. Així és exactament la Mònica, té una dolçor espectacular que poca gent pot tindre, però també té aquestes ametlles tant especials, tant fortes i cruixents, és a dir, que ella no només és dolçor sinó que té un caràcter fort. Ella sembla una noia tendra, molt tendra, però quan la coneixes et dones compte que és una noia molt forta que per si sola s’espavila i és capaç de lluitar per qualsevol cosa.
Després de menjar aquesta capa tant potent, podem trobar una altre capa molt fina casi invisible i poc perceptible, però molt important. Aquesta capa és la que m’ha permès entrar 100% al seu petit, però gran cor.
Quan tens l’ocasió de “trencar” aquesta barrera accedeixes amb una massa, una mica líquida de xocolata. Aquesta xocolata et dóna unes sensacions inexplicables, excitant. Això és el que em va passar amb la Mònica quan al cap d’un mes vaig poder trencar aquella capa, aquesta em va permetre conèixer les seves aficions, començar a confiar en ella i ella amb mi, és a dir, conèixer-la sense que jo hagués d’haver fet preguntes, sinó que simplement va sorgir l’amistat.
Quan ja as paladejat tota la xocolata i has gaudit al màxim, llavors et trobes amb una petita avellana. Aquesta és una mica dura i si és el primer cop que menges un Ferrero Rocher et sorprèn i t’estranya, però t’agrada perquè li dóna un toc especial i essencial en aquest bombó. Aquesta avellana representa el cor de la Mònica, per poder conèixer-la de veritat has d’accedir al cor del bombó i aquest és el seu cor. Difícil d’accedir-hi, però quan ho fas ets sents com si estiguessis en el cel.
A partir d’aquí ja vaig accedir a totes les parts del meu bombonet, però sé que en realitat em queda molt de camí. Hem de viure experiències noves.
Si algú de vosaltres la volgués conèixer, ja sabeu on la podeu trobar, i sinó també us podeu comprar un Ferrero Rocher i intentar experimentar el que jo he pogut sentir quan veig i menjo aquesta bombó, encara que no crec que podeu arribar fins a l’extrem el qual estic jo.
Per poder sentir com és ella hauríeu de tancar els ulls i imaginar-vos un Ferrero Rocher. Quan veus un Ferrero Rocher et quedes perplex observant aquella boleta daurada, que et deixa embovada sense pensar en res, això és el que em va passar amb la Mònica quan la vaig veure el primer dia. Al principi no prenia gaire atenció, però a mesura que passaven els dies cada cop em deixava més desconcertada perquè em sorprenia d’una manera diferent.
En el moment que tinc l’oportunitat de treure-li aquell embalatge daurat em trobo amb el deliciós Ferrero Rocher. La primera capa que ho trobo es tracta de la xocolata amb les petites ametlles que li donen un toc especial. Així és exactament la Mònica, té una dolçor espectacular que poca gent pot tindre, però també té aquestes ametlles tant especials, tant fortes i cruixents, és a dir, que ella no només és dolçor sinó que té un caràcter fort. Ella sembla una noia tendra, molt tendra, però quan la coneixes et dones compte que és una noia molt forta que per si sola s’espavila i és capaç de lluitar per qualsevol cosa.
Després de menjar aquesta capa tant potent, podem trobar una altre capa molt fina casi invisible i poc perceptible, però molt important. Aquesta capa és la que m’ha permès entrar 100% al seu petit, però gran cor.
Quan tens l’ocasió de “trencar” aquesta barrera accedeixes amb una massa, una mica líquida de xocolata. Aquesta xocolata et dóna unes sensacions inexplicables, excitant. Això és el que em va passar amb la Mònica quan al cap d’un mes vaig poder trencar aquella capa, aquesta em va permetre conèixer les seves aficions, començar a confiar en ella i ella amb mi, és a dir, conèixer-la sense que jo hagués d’haver fet preguntes, sinó que simplement va sorgir l’amistat.
Quan ja as paladejat tota la xocolata i has gaudit al màxim, llavors et trobes amb una petita avellana. Aquesta és una mica dura i si és el primer cop que menges un Ferrero Rocher et sorprèn i t’estranya, però t’agrada perquè li dóna un toc especial i essencial en aquest bombó. Aquesta avellana representa el cor de la Mònica, per poder conèixer-la de veritat has d’accedir al cor del bombó i aquest és el seu cor. Difícil d’accedir-hi, però quan ho fas ets sents com si estiguessis en el cel.
A partir d’aquí ja vaig accedir a totes les parts del meu bombonet, però sé que en realitat em queda molt de camí. Hem de viure experiències noves.
Si algú de vosaltres la volgués conèixer, ja sabeu on la podeu trobar, i sinó també us podeu comprar un Ferrero Rocher i intentar experimentar el que jo he pogut sentir quan veig i menjo aquesta bombó, encara que no crec que podeu arribar fins a l’extrem el qual estic jo.
Etiquetas:
Comunicació oral_escrita i digital
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario