Ahir dia 23 de setembre de 12'30 a 14'30 va començar el primer dia de seminari.

  • Descripció:
Va comença la sessió amb dos rondes de descripció personal, en la primera ronda es van realitzar les següents preguntes: com ens diem, on i què hem estudiat, per què hem escollit la carrera i per què hem escollit la Universitat Ramón Llull; en la següent ronda cadascú va parlar de les seves aficions. A més a més la nostre tutora ens va fer una petita explicació sobre la Universitat Ramón Llull, és a dir, quan va sorgir, quan Blanquerna va fer una coalició amb aquesta universitat, etc.
Tot seguit la nostre tutora, la Sra. Lluïsa Cirera, ens va donar dos fulls: el primer un llistat de les 15 persones que formem aquell seminari, i el segon un calendari amb una sèrie d'anotacions, més concretament treballs que es realitzaran durant aquest semestre.

A continuació, ens va donar un altre full: CRITERIS PER A L'ELABORAC
IÓ I LA PRESENTACIÓ DE TREBALLS. Vam fer una ronda per què cada alumne llegís un tros d'aquest document.

Després la tutora ens va donar uns altres fulls: CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES NORMATIVA; INFORMACIÓ SOBRE EL SERVEI DE BIBLIOTECA; WEB DE LES BIBLIOTEQUES BLANQUERNA. (aquests documents els hem de llegir a casa)

I per últim, vam acabar la sessió amb
el retall d'un diari sobre Jaume Pagès que vam llegir a classe tots junts.

  • Reflexió:
Crec que la descripció de cada alumne ens ha servit a la resta de companys per conèixer més aquella persona, i també a la gent que té por a parlar en públic començar a trencar el gel. (és el meu cas).
També tots aquells fulls d'informació sobre la biblioteca ens anirà molt bé.
Però sobretot els fulls de "criteris per a l'elaboració i la presentació de treballs" i la "citacions bibliogràfiques normativa", ja que, aquests seran les normes que sempre haurem de seguir en aquests 4 anys de carrera.
I per últim, vull fer una petita reflexió sobre el que va passar Jaume Pagès amb la anorèxia de la seva filla. És molt dur veure a una de les persones que més estimes en aquell estat tan mental com físic. Però es pot sentir molt orgullós de que la seva fi
lla s'hagi pogut recuperar d'aquesta malaltia, ja que, moltes persones (la gran majoria dones) no es recuperen.


  • Aprofundiment
COMENCEM!!!!! VULL SER MESTRE!


0 comentarios:

Publicar un comentario